GÈNERE: Thriller de ciència-ficció            FORMAT: Monòleg

DESCRIPCIÓ DEL PERSONATGE:

Astronauta al voltant de la trentena. A càrrec d'una estació espacial on estarà aillada durant tot un any.

SINOPSI:

El nivell d’oxigen cau en picat.

Els danys són catastròfics.

Surant a la deriva, la cosmonauta veu com l’estació espacial perd la seva integritat estructural i esclata en silenci, condemnant a la noia a una mort segura. La desesperació li esgarrapa els pulmons mentre la immensitat còsmica es prepara per devorar-la.

En els últims minuts agònics, una pregunta s’obre pas enmig del pànic: Ha valgut la pena? Ha valgut la pena sacrificar-ho tot, renunciar a tot i a tothom per una oportunitat d’abastar les estrelles? De deixar el seu nomgravat en la roca perenne de la història, aconseguint, així, un simulacre d’immortalitat?

La ment de l’astronauta divaga per la hipòxia, l’espai-temps es capgira i deforma i cada un dels passos que l’han conduït fins a aquest moment es reviuen alhora, centellejant, com una infinitat de quadres tan aclaparadora que fa difícil determinar-ne l’ordre cronològic.

I alguna cosa més.

Una presència.

Potser real o potser imaginada, però tan poderosa que esmicola els preceptes racionals implantats en la ment humana.

En els confins de l’espai, atrapada entre forces quàntiques i singularitats dimensionals, l’astronauta experimentarà un trànsit que sobrepassa la percepció terrenal, i la delicada frontera entre ciència i metafísica es fondrà en una experiència transcendent i

aterridora.